History: IFUW A INTRODUCCIÓ

(Incloure el pla de treball realitzat d'entre tot el que estava previst, i dir que s'ajusta amb poques variacions al previst. XXXX)

Explicar, de nou, el disseny de l'experiència, amb assignatures de 1r i 2n cicle, grups petits i grans d'alumnes, assignatures diferetns de ciències experimentals i mm...,

Indicar n alumnes, n professors, n institucions, n quadrimestres, etc. participants en el projecte.


En el projecte original la UAB havia de participar amb dues assignatures, l’Ecologia Aplicada de la llicenciatura de Biologia i l’homònima de Ciències Ambientals. Per raons del repartiment de la docència al departament el curs 2004-2005, la meva repartició es va reduir molt a l’assignatura de Biologia, per la qual cosa, finalment, el projecte només es va poder aplicar a l’assignatura de Ciències Ambientals.

L’Ecologia? Aplicada de Ciències Ambientals a la UAB és una assignatura troncal de segon cicle. Té 6 crèdits, 3 de teoria i 3 de pràctiques. La proposta d’utilització del Wiki era a les pràctiques. Aquestes consisteixen en l’estudi de la contaminació d’un riu. Els alumnes visiten un dia el riu on agafen mostres de macroinvertebrats bentònics i mesuren l’índex QBR, passen una tarda al laboratori determinant els macroinvertebrats i una altra tarda analitzant més dades biològiques i químiques de la conca de la Tordera que nosaltres els proporcionem. Finalment, els alumnes han de fer un treball de tipus científic, molt pautat (veure les instruccions a l’apèndix) sobre la contaminació a la Tordera o en altres rius. El curs 2004-2005 hi va haver 3 grups de pràctiques de 20-25 alumnes, un per setmana. Cada grup es divideix en 5 subgrups de 4 (3-5) persones cadascun. Les pràctiques i el treball el fan conjuntament tots els alumnes del grup i la nota que se’ls dona es la mateixa per a tots ells. Els alumnes tenen un mes des de l’acabament de les pràctiques per a entregar el treball.

Es va realitzar una prova pilot l'any 2003-04 amb l'assignatura “Avaluació d'Impacte Ambiental”, en què es va posar a punt la metodologia de treball: es va emprar una primera versió de l'enquesta per a l'alumnat i taula d'autoregistre d'hores invertides, i es van provar dues metodologies de redacció col·laborativa de documents: (1) amb tecnologia Wiki, i (2) amb Ofimàtica Web.

A partir d'aquesta experiència es van presentar dues comunicacions a congressos i simposis de docència i noves tecnologies (comunicacions 2 i 3, Annex 1, plana 33), i es va configurar la metodologia de treball amb totes les assignatures implicades en el projecte per a l'any 2004-05 (Taula 1). Així, es van fer algunes modificacions a l'enquesta i taula d'autoregistre d'hores invertides per part de l'alumnat, i es va escollir la metodologia de treball de l'alumnat amb Wiki, desestimant l'ofimàtica Web per ser molt més lent el treball amb aquesta tecnologia actualment.

Permission denied

(explicar la taula, i per que no es va fer BFM, BBM, Bio-UAB; que RM va participar a mitges XXXX).

La propera implantació de sistema de crèdits europeu ECTS comporta una tendència a incorporar la semi-presencialitat en la docència dels ensenyaments. La realització de treballs en equip requereix d'una bona organització dels seus integrants per ser eficients en posar la informació del treball en comú, discutir i resoldre dubtes, elaborar resums i diagrames de síntesi. Actualment no es disposa de gaires eines especialitzades en facilitar aquesta tasca d'interacció no-presencial dels alumnes entre ells i amb els tutors dels treballs.

Sovint es malbarata el temps que l'alumnat ha d'invertir en centralitzar els seus resultats de camp i/o de laboratori de les pràctiques de les assignatures, o altres treballs en grup. Un sistema de centralització d'informació enllaçat a una base de dades via web permetria, en teoria, aprofitar molt més eficientment el temps de dedicació dels alumnes, donat el seu coneixement i entrenament necessari en l'ús eficient de les noves eines emprades. A més, es minimitzaria la pèrdua i repetició d'informació, i la disparitat d'estils emprats de redacció i format durant el procés, que al final han de ser estandaritzats per algú que coordina la redacció final del treball.

El professorat, per la seva banda, sovint perd molt de temps havent de passar-se documents entre molts integrants d'un grup de treball (docent, investigador, etc.). Cal, però, formar també als docents implicats en les assignatures del projecte (a més de a l'alumnat) en l'ús eficient d'aquestes eines i entorns de treball col·laboratiu, per tal de poder assessorar després molt millor als alumnes sobre els punts forts i febles de les eines que els oferiran. Així, alhora, es potenciaria el treball en equip de l'equip docent de l'assignatura, i entre docents d'assignatures o tècniques docents relacionades.

A.1. Metodologies de redacció col·laborativa analitzades

Amb aquest projecte s'han experimentat noves eines de treball col·laboratiu dels alumnes i dels professors (veure Comunicació a l'Annex 4.3: "De Pedro, X., 2005. Comparació de mètodes de redacció col·laborativa en la docència i aprenentatge, a Aplicacions educatives lliures i innovadores de les TIC: recursos i experiències"). Tanmateix, s'ha avaluat posteriorment el grau d'adequació de les noves eines i metodologies emprades per redactar col·laborativament documents, a fi i efecte de millorar el rendiment dels alumnes que les han fet servir, respecte els que han fet servir metodologia tradicional (sempre i quan s'hagi pogut fer la comparació).

Es va fer primer una prova pilot amb l'assignatura Avaluació d'Impacte Ambiental, durant el curs 2003-04, per experimentar amb dues de les eines candidates a ser emprades posteriorment amb totes les assignatures del projecte per facilitar la redacció col·laborativa de l'alumnat: (1) el Wiki i (2) la Ofimàtica Web. Despres de la prova pilot es va escollir la eina Wiki, que va ser l'emprada posteriorment en el projecte amb l'alumnat. En la secció els resultats s'han inclós també alguns dels gràfics que se'n deriven de la prova pilot comparant la redacció col·laborativa emprant Wiki o Ofimàtica Web (explicats els detalls breument més endavant en la metodologia, i en la comunicació de l'Annex 4.3).

A.2. Fases del projecte

Així, s'han realitzat les fases del projecte tal i com estava previst en el projecte:

• Fase 1 (Gener-Maig'2004): Disseny de l'entorn de treball col·laboratiu, de materials explicatius sobre el seu ús per als professors i alumnes, i disseny del sistema d'avaluació, tenint en compte les especificitats de cada assignatura concreta.
• Fase 2 (Juny-Juliol'2004): Formació específica als professors de cada assignatura en la pràctica de les eines de treball col·laboratiu que faran servir posteriorment els alumnes.
• Fase 3 (Juliol-Setembre'2004): Avaluació de l'experiència amb els professors, i adequació, en la mesura que sigui necessari, de la metodologia educativa planificada per ser emprada pels alumnes
• Fase 4 (Octubre'2004-Gener'2005): Implementació de les experiències de treball col·laboratiu per als alumnes d'assignatures de primer quadrimestre
• Fase 5 (Febrer-Juny'2005): Avaluació dels resultats de les experiències del primer quadrimestre lectiu. Implementació de les experiències de treball col·laboratiu en les assignatures de 2n quadrimestre.
• Fase 6 (Juliol-Desembre'2005): Avaluació dels resultats de les experiències del segon quadrimestre lectiu. Elaboració d'un informe final de resultats.

S'ha provat aquesta nova metodologia de redacció col·laborativa amb grups grans i petits d'alumnes, en assignatures de 1r i 2n cicle, de diversos ensenyaments (veure més endavant). En total han participat en l'experiència d'una o altre manera més de 230 alumnes, 10 professors, 10 assignatures entre el primer i segon quadrimestre de l'any i entre els 5 ensenyaments diferents implicats, de dues universitats i un centre adscrit.

A la prova pilot de l'any 2003-04 amb l'assignatura “Avaluació d'Impacte Ambiental” es va començar a definir la metodologia de treball i recollida de dades: es va emprar una primera versió de l'enquesta per a l'alumnat i taula d'autoregistre d'hores invertides.

A partir d'aquesta experiència pilot es van presentar dues comunicacions a congressos i simposis de docència i noves tecnologies (comunicacions 2 i 3, Annex 4), i es va configurar la metodologia de treball amb totes les assignatures implicades en el projecte per a l'any 2004-05 (Taula A.1). Així, es van fer algunes modificacions a l'enquesta i taula d'autoregistre d'hores invertides per part de l'alumnat, i es va escollir la metodologia de treball de l'alumnat amb Wiki, desestimant l'ofimàtica Web per ser molt més lent el treball amb aquesta tecnologia actualment.

Permission denied

Les úniques variacions del previst en el projecte inicial han estat:

• El seguiment de l'evolució del projecte no es va realitzar via enquestes al final de cada fase del pla de treball al professorat sinó que es va fer en continu a cada professor de cada assignatura per part del coordinador del projecte, amb especial intensitat a l'inici de cada assignatura participant.
• Algunes assignatures de les que estaven previstes no van poder participar tal i com estava esperat:
  • Alguns professors de l'equip inicial no van poder seguir el projecte a partir del segon any, quan havien de portar-ho a la pràctica amb les seves assignatures, un cop acabada la prova pilot. Aquestes assignatures van ser: "Biofísica i Física Mèdica", i "Bioquímica i Biologia Molecular", ambdues de la Facultat de Medicina.
  • De la UAB, es no es va poder fer la prova a l'assignatura Ecologia Aplicada de l'ensenyament de Biologia per cavis en l'assignació docent del professor implicat en el projecte .
  • A l'assignatura de "Regulació del metabolisme" només es va poder recollir una part de les enquestes de tots els alumnes participants, per problemes de coordinació organitzativa interna.